El procés independentista en la corda fluixa

Diumenge 3 de gener serà el dia en què la secretaria de la C.U.P. (Candidatura d’Unitat Popular) farà pública la seva decisió sobre el recolzament al pla ofert per la coalició JXSí i sobre la possible investidura d’Artur Mas.

Per analitzar a fons la situació actual ens hem de remuntar a la campanya electoral de les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre del 2015. Si ens traslladem a aquelles dates, segurament recordem com la C.U.P. deixava clar, dia sí dia també, que optaria per l’abstenció en el tema de la investidura del president Mas. En aquell moment ningú creia que això pogués convertir-se en un escull per al procés, ja que totes les enquestes auguraven que els escons que trauria JXSí superarien àmpliament la suma dels escons dels partits que (malgrat les seves diferències) anunciaven clarament la seva oposició a la investidura de Mas (P.S.C.+P.P.+C’s+C.S.Q.P.). Però l’aritmètica de vegades és endiablada i els resultats van ser els que tothom coneix:

1443421901390

D’aquí podem treure 2 conclusions clares:

a) En clau independentista JXSí+C.U.P. fan 72 escons mentre que la suma dels partits contraria al procés unilateral d’independència (amb matisos) sumen 63.

b) En clau presidencialista JXSí (favorable a la investidura de Mas) té 62 escons mentre que els contraris sumen 63 i tenim els 10 escons de la C.U.P. que ja van anunciar que preferien abstenir-se en aquest tema.

És a dir: el poble de Catalunya vol la independència però no vol (per poc) a Mas de president.

 

A partir del 28 de setembre s’ha iniciat un procés de negociació que va acabar amb un principi d’acord entre JXSí i la C.U.P. a la taula de negociació. La C.U.P., un partit que funciona de forma assembleària, va consultar el passat diumenge 27 de desembre a la seva militància i el resultat van ser sorprenent: un empat exacte a 1.515 vots entre investir a Mas (acceptant el pacte amb JXSí) o anar a noves eleccions al març.

No entraré a discutir sobre l’insòlit resultat (empat a 1.515 vots) perquè em sembla que seria com fer un debat sobre el sexe dels àngels. Però sí que vull destacar la situació d’empat tècnic en la que es troba la C.U.P. El moment és molt delicat, no només per la formació anticapitalista, sinó també per tot el procés independentista.

En la meva modesta opinió els principals representants de la C.U.P. ja han pres la decisió d’acceptar l’acord amb JXSí investint a Mas. Diumenge passat a Sabadell van voler sondejar les seves bases per fer-se una idea del suport dels seus a aquesta opció. Malauradament els resultats van ser molt ajustats i això és molt greu perquè fa aparèixer el fantasma del trencament de la formació en dues meitats exactes. Una correlació de forces del 20%-80% o fins i tot del 35%-65% no seria un problema ja que la minoria acceptaria la voluntat majoritària sense oposició. Però uns resultats del 49,9%-50,1% o similars són endiabladament perillosos, doncs obren la porta al trencament definitiu. És per això que dic que discutir el resultat oficial és perdre el temps. ¿Hauria canviat molt la situació si en comptes d’empat a 1515, haguessin estat de 5 vots de diferència en un sentit o altre? No, no haguera canviat gens.

Estic convençut de què  els pesos pesants de la C.U.P. han decidit donar un empat tècnic com a resultat oficial per guanyar una setmana més en la qual s’estan dedicant a moure fils per evitar la ruptura de la formació política. En aquest sentit es podria enquadrar la dimissió de Xavier Monge aquesta setmana.

M_999963

Trencament de la C.U.P.: un autèntic perill per al procés.

Des de la cita electoral del 27S fins ara m’he trobat que, en general, a les xarxes socials no s’està valorant prou l’esforç que està fent la C.U.P. per encaixar l’actual situació històrica de Catalunya. Els resultats són els que són i en comptes d’acceptar-los i buscar solucions la gent de JXSí ha optat per voler imposar el seu candidat com a president. Personalment crec que aquest fet representa una feblesa per al procés, però considerant la situació actual i tenint en compte els mèrits de Mas: recordem que es va jugar la seva integritat jurídica pel tema del 9N i a sobre va demostrar tenir coratge i valentia posant un ultimàtum a la Unió Democràtica de Duran i Lleida, el millor seria que la C.U.P. acceptés l’acord amb JXSí i accedís a la investidura de Mas. De totes maneres aquesta és una decisió que no em corresponia a mi fer-la sinó als militants de la formació anticapitalista i tan legítim era que es decantessin per una opció (cedir a la investidura de Mas) com per l’altre (noves eleccions). Segons sembla, s’han decidit finalment per acceptar la investidura, evitant (d’aquesta manera) noves eleccions al març, fet que perjudicaria de forma notable al procés.

Però ara se’ns obre un altre escenari molt perillós per al futur del nostre poble: si la C.U.P. es trenca en dues meitats exactes i la part contrària a la investidura de Mas reclama els seus escons al Parlament de Catalunya, ens podríem trobar amb la pèrdua de la majoria absoluta per part dels independentistes i per tant amb un escenari encara més negatiu que el de la repetició d’eleccions. Un Parlament de Catalunya sense majoria absoluta independentista, recordem que aquesta correspon a 68 escons i, en aquest hipotètic escenari, tindríem 62 escons de JXSí més 5 escons del sector cupaire favorable a la investidura, enfront de 63 escons partidaris (amb matisos) de la unitat d’Espanya i al mig 5 escons despenjats corresponents als cupaires que no van estar d’acord amb la investidura de Mas.

1378929497440

 

En resum: el trencament de la C.U.P. en dues meitats ens portaria a un escenari tan dolent (o més) que el de la repetició de les eleccions. D’aquesta manera tots els independentistes, des de el dretà més dretanós de C.D.C. fins a l’esquerrà més esquerranós de la C.U.P., hem de fer tot el que estigui a la nostra mà perquè no es trenqui la formació anticapitalista. En un moment transcendental com aquest, hem de saber estar a l’altura (com diu Carles Capdevila), la llibertat de Catalunya està en joc i no podem fallar a les futures generacions, els nostres fills i néts no s’ho mereixen.

 

 

Anuncios

Acerca de ardillanegra

Puede parecer una locura enfrentarse al sistema. Pero, tal y como están las cosas, la locura es no hacerlo.
Esta entrada fue publicada en Tiempos modernos. y etiquetada , , , , , , , , . Guarda el enlace permanente.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s